dilluns, 9 d’abril de 2018

Centenari de revista 21



Amb ocasió dels cent anys de  la revista 21 tindrà lloc un acte commemoratiu al saló d'actes del Col·legi Padre Damián SS.CC., a l'avinguda Vallvidrera n. 10, el dissabte, 21 d'abril, a les 11.30 h., al quan estan convidats tots els que ho desitgin i estiguin interessats en la informació religiosa, ja que els intervinents desenvoluparan la seva visió de com comunicar en temps del Papa Francesc.

Intervendran:
Chesca Marfà, Directora General del Col·legi P. Damián SS.CC.
Jesús Colina, Fundador del portal Aleteia y Premio ¡Bravo!
Míriam Díez, Directora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació,, Religió i Cultura.
Jordi Llisterri, Director del portal Catalunya Religió.
Francesc Rosaura, Director de Signes dels temps de TV3.
Iñaki Pardo, periodista de La Vanguardia.
Joan Andreu Parra, redactor del semanari Catalunya Cristiana.
Josep Otón, escriptor i col·laborador de 21.
Fernando Cordero ss.cc., Director de la revista 21.

Acabarem amb un aperitiu al menjador del Col·legi.


dissabte, 31 de març de 2018

Testimonis de la Resurrecció



Avui és Pasqua de Resurrecció. Cantem a plena veu ¡Al·leluia! Sí, celebrem el triomf de Crist sobre la mort i el pecat. Celebrem la nostra salvació.
Expliquen d’un famós savi alemany que, havent d’ampliar el seu gabinet d’investigacions, va llogar una casa al costat d’un convent de carmelites. I va pensar: «Quina meravella, aquí tindré un silenci permanent!». Van passar els dies i va comprovar que, efectivament, el silenci envoltava la casa, excepte a les hores d’esbarjo. Llavors, al pati veí esclataven sortidors de rialles, unes riallades transparents, una deu inexhaurible d’alegria.
I era un pou que s’escolava per portes i finestres. Un goig que perseguia l’investigador per molt que tanqués els finestrons. Per què reien aquelles monges? De què reien? Aquestes preguntes intrigaven l’investigador. Tant, que la curiositat el va empènyer a conèixer la vida d’aquelles religioses. De què reien si eren pobres? Per què eren tan felices si res del que alegra aquest món era seu? Com podien omplir-los la pregària, el silenci? Tant valia la simple amistat? Què hi havia al fons dels seus ulls que els feia brillar d’aquella manera?
Aquell savi alemany no tenia fe. No podia entendre que allò que per ell era una pura ficció, purs somnis sense sentit, omplís una ànima. Menys encara que pogués alegrar-la fins a aquest extrem.
I va començar a obsessionar-se. Va començar a sentir-se envoltat d’onades de rialles, que ara escoltava a totes hores. I li va néixer a l’ànima una enveja que no es decidia a confessar-se a si mateix. Devia haver-hi alguna cosaque ell no entenia, un misteri que el desbordava. Aquelles dones, pensava, no coneixien l’amor, ni el luxe, ni el plaer, ni la diversió. Què tenien si no podien ser una altra cosa que una acumulació de solituds?
Un dia es va decidir a parlar amb la priora, i aquesta li va donar una sola raó:
– És que som esposes de Crist.
– Però -va argüir el científic- Crist va morir fa dos mil anys.
Llavors va créixer el somriure de la religiosa i el savi va tornar a veure en els seus ulls aquella brillantor que tant l’intrigava.
– S’equivoca -va dir la religiosa-; el que va passar fa dos mil anys va ser que, vencent la mort, va ressuscitar.
– I per això són felices?
– Sí. Nosaltres som testimonis de la seva resurrecció.
Em pregunto ara, després de llegir aquesta preciosa narració, quants cristians s’adonen que aquest és el seu ofici, que aquesta és la tasca que els van encomanar el dia del baptisme: ser testimonis de la resurrecció. Un veritable cristià no perd l’alegria ni l’esperança. Sap que Crist, el seu Déu i Senyor, el seu Amic i Germà, viu i l’estima. ¿No va ser aquesta certesa la que va fer desbordar d’alegria Maria Magdalena, Tomàs el Bessó, els dos d’Emmaús, Pere…?
Aquest temps de Pasqua hauria de ser la gran ocasió per fer el repàs de la infinita sèrie d’alegries que amb prou feines gaudim. Hauria de ser el temps de descobrir, i d’assaborir internament, que:
  • Som feliços perquè hem estat cridats a la vida
  • Som feliços perquè hem estat cridats a la fe
  • Som feliços perquè Déu ens ha estimat el primer
  • Som feliços perquè nosaltres també l’estimem
  • Som feliços perquè el dolor és camí de resurrecció
  • Som feliços perquè Déu perdona els nostres pecats
  • Som feliços perquè els nostres noms estan escrits al Regne del cel
  • Som feliços perquè el Regne és ja dins nostre
  • Som feliços perquè som tots germans
  • Som feliços perquè Ell ens ha nomenat testimonis de la seva joia.
Visquem, amb humilitat i sense complexos, la joia pasqual, regal del Ressuscitat. Transmetem la joia i la pau al nostre voltant. Bona Pasqua de Resurrecció!
† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

divendres, 16 de març de 2018

Encuentro de animadores de PJV



El pasado fin de semana (9-11 de marzo) unos 40 animadores y responsables de catequesis han participado en el encuentro formativo que ha tenido lugar en la Casa de Espiritualidad P. Damián de Jerez. El encuentro ha estado coordinado por Gema de Paz ss.cc., Jorge García ss.cc. y Fernando Bueno ss.cc. El tema principal era “la experiencia de Dios a través de los ritos y los símbolos”. Ha sido un encuentro lleno de experiencias enriquecedoras en el que también ha habido tiempo para la oración compartida y el esparcimiento.

La cena de la primera noche, preparada por la hermana Elvira, fue un momento importante, ya que permitió compartir vivencias, reencontrar a viejos conocidos y conocer a nuevos compañeros catequistas.

El sábado por la mañana empezó con una oración, tras la cual se inició la primera dinámica, que llevaba por título “¿Cuáles son tus ritos?”. Se trataba de reflexionar, identificar y compartir aquellos ritos que forman parte de nuestro día a día, que también están presentes en los encuentros con los niños y jóvenes de PJV y que conforman los sacramentos y sacramentales de la Iglesia y la comunidad cristiana.

Otras dinámicas de la jornada estuvieron relacionadas con la reflexión acerca de “el estilo de vida”, a partir de un fragmento de Darío Mollá sj, Cristianos en intemperie. Tras la comida se llevaron a cabo distintas actividades y se plantearon propuestas que ofrecieron enriquecedores ejemplos acerca de cómo trabajar en la catequesis la relación con Dios desde la Palabra, los sonidos, los espacios, la cruz, la oración y el silencio.

Por último, el domingo, la oración volvió a ser protagonista al centrar buena parte de la mañana. Así, el Gloria y el Credo fueron analizados y comentados por parte de Jorge y Fernando, dando paso a una reflexión en grupo, desde la interioridad de cada uno.

El entorno privilegiado que albergó en encuentro, la Casa de Espiritualidad P. Damián de Jerez, recientemente reformada, y el ambiente de compañerismo y fraternidad que hubo entre los asistentes acabaron de propiciar unas jornadas formativas muy provechosas.

Manel Carmona




dimecres, 7 de març de 2018

Claustro de Pastoral


La Semana Congregacional pretende acercar el carisma, la misión y la vida de la Congregación a toda la comunidad educativa. Al celebrarla de forma conjunta es preferible destacar algún aspecto de carácter más básico. Por esa razón en está ocasión la Semana Congregacional Conjunta abordará la historia de los fundadores, procurando mostrar los colegios como frutos de la entrega del Buen Padre y la Buena Madre.

El pasado martes en el claustro de pastoral los profesores del colegio Padre Damián, hemos estado profundizando de forma muy dinámica, sobre la historia de nuestros fundadores. Los profesores han participado muy activamente en todas las dinámicas que se han propuesto. El ambiente ha sido muy bueno y enriquecedor.

Natalia Vidal


dissabte, 3 de març de 2018

Obispo Antoni Vadell visita el cole


El obispo auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell Ferrer, ha visitado el Col·legi Padre Damián SS.CC. de Barcelona el viernes 2 de marzo. En primer lugar ha tenido en el salón de actos un encuentro con los alumnos de 2º de Bachillerato, junto a sus tutores, religiosos ss.cc. y la Directora General, Chesca Marfà.

El obispo ha respondido a las preguntas de los jóvenes que le han preguntado por su vocación y por cómo lleva lo de ser uno de los obispos más jóvenes de España. La cuestión política catalana ha sido también objeto de diálogo, D. Antoni ha subrayado el rol conciliador, como pastores y padres, de los obispos. “Si fueses el Papa, ¿dejarías que la mujer diera la misa?”, le ha preguntado uno de los alumnos. Monseñor Vadell se ha reído de la insinuación papal y luego ha respondido, invitando a no quedarnos en la cultura de la rapidez y del “tuit”, donde todo es “sí” o “no”. También ha respondido a otras cuestiones de moral y de la vida eclesial. Al final del encuentro el obispo les ha indicado que “si se cuidan, la realidad puede superar sus mejores sueños: ése es el verdadero éxito”.


Antoni Vadell les ha contado que de pequeño quería ser periodista (“enviado especial”) y que más tarde entró en el seminario para ser sacerdote, contando algunos de los momentos de su proceso vocacional. Durante su testimonio ha subrayado la importancia de la alegría de creer y de “querer” a las personas.
A continuación, ha saludado a los alumnos que estaban en el patio y ha comido en el comedor de profesores. Después ha visitado las instalaciones del Col·legi y ha terminado con una oración en la capilla dando gracias a Dios por la comunidad educativa.


El obispo visitará nuevamente el Col·legi el 4 de mayo para encontrarse con los veintidós alumnos a los que administrará el sacramento de la confirmación el 31 de mayo en la iglesia de los Sagrados Corazones de la calle República Argentina.



Damos gracias a Dios por esta visita que resalta la vinculación de nuestra comunidad con la Iglesia que peregrina en Barcelona.

dimarts, 6 de febrer de 2018

"Comparteix el que importa" lema de la campanya d'enguany


Mans Unides llança la seva nova campanya anual amb el lema "Comparteix el que importa" i té com a punt àlgid el diumenge 11 de febrer, quan es fa una col•lecta a totes les parròquies a benefici dels projectes de lluita contra la fam i la pobresa que recolza Mans Unides a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

Compartir el que importa és per Mans Unides posar en comú la nostra vida, els nostres béns i el nostre compromís per un món millor, on cada persona pugui viure feliç i en condicions dignes. Compartir amb els nostres entorns més propers aquelles propostes i iniciatives de desenvolupament sostenible que ens permeten, entre tots, avançar en l'eradicació de la fam al món.
L'objectiu número 2 dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), també coneguts com a Agenda 2030, establerta per l'ONU el 2015, és posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària, millorar la nutrició i promoure l'agricultura sostenible.
I és que per alimentar els milions de persones que actualment passen fam i als 2.000 milions més que es calcula estaran en aquesta situació el 2050, cal fer profunds canvis en el sistema agroalimentari mundial.
Amb aquesta Campanya, l'Organització finalitza el Trienni de Lluita contra la Fam (2016-2018) en què Mans Unides està treballant per donar resposta a les causes i problemes que provoquen la fam al món.
Per a la nostra Organització, solucionar aquesta xacra passa per acompanyar els més pobres, reforçar el dret a l'alimentació dels petits productors, contribuir al canvi cap a uns sistemes alimentaris més justos i educar per a una vida solidària i sostenible.
Per presentar la Campanya i poder comptar no només xifres sinó exemples concrets d'aquest "compartir", uns 30 missioners i experts en desenvolupament i lluita contra la pobresa, recorreran aquests dies més 53 ciutats espanyoles per compartir la seva experiència de lluita contra la fam a través de projectes de desenvolupament en alguns dels països més pobres del planeta.
A Barcelona comptarem amb dos testimonis: el de la nostra contrapart a l'Equador David Zambrano i amb el missioner del Togo, Eugenio Yao.
UNA SETMANA ESPECIAL AMB DIVERSES CITES IMPORTANTS
Testimoni d'Equador:
El i 8 de febrer serà a Barcelona per donar suport a la presentació de la campanya 2018, el David Zambrano, cooperant equatorià de 49 anys, professor de la Universidad Católica de Guayaquil i responsable de la institució Centro de Promoción Rural (CPR), soci local de Mans Unides a Equador.
Zambrano, enginyer agrònom expert en desenvolupament local, és el director i tècnic-coordinador de projectes al Centro de Promoción Rural (CPR). Aquests es basen principalment en tres àrees:
• Desenvolupament local i agropecuari.
• Participació i govern local comunitari.
• Intervenció d'emergència en el terratrèmol de l'Equador.
Projectes amb Mans Unides

L'experiència de treball amb Mans Unides es remunta a 2011 i s'ha centrat en la província litoral de Santa Elena, on s'han executat projectes relacionats amb la producció agropecuària, l'enfortiment de la gestió socio-organitzativa camperola i de les capacitats tècniques dels petits productors rurals, el suport a grups de dones en la gestió dels seus propis processos de desenvolupament, la participació local amb equitat de gènere, l'enfortiment dels governs locals ancestrals (les comunas) i els seus processos autogestionaris, etc.
Cal destacar, així mateix, la intervenció d'emergència després del terratrèmol d'abril de 2016, que es va orientar principalment a la construcció d'habitatges per a les famílies més afectades, millorant la capacitat productiva dels seus membres i afavorint l'adequada inserció dels nens en l'entorn educatiu formal.
Consulta aquí el curriculum vitae d'en David Zambrano escrit per ell mateix.
Testimoni del Perú, de Togo i de Barcelona
Del 7 al 11 de febrer per la seva part serà a Barcelona el missioner combonià Eugenio Yao. Yao, originari de Togo, ha treballat com a missioner al seu propi país i també al Perú. Actualment està de missioner a Barcelona.
Estar de missioner a Barcelona, encara que sembli contradictori, és un mandat ben clar que li va fer la seva congregació, la dels PP. Combonians. "I és que des d'aquí -explica Yao- a part de la societat espanyola ens dirigim als pobles del sud, als pobles pobres, que estan venint, perquè aquí tenim molta immigració. A Barcelona per exemple, hi ha molta gent d'Amèrica Llatina i de l'Àfrica".
Per la seva banda, al Togo, a més a més de fer de rector en una petita ciutat, va fer de formador de joves que volien ser missioners combonians. En canvi, al Togo, la seva missió durant 10 anys va ser acompanyar a un poble molt jove, i amb una situació de pobresa molt marcada, ajudant-los en el seu desenvolupament en el sentit ampli de la paraula.

dijous, 11 de gener de 2018

El grupo que se confirmará este curso



Aquí una fotografía de algunos de los miembros del grupo de 2º de Bachillerato que se confirmarán este curso en la Iglesia de los SS.CC. de Avda. República Argentina. ¡Adelante!

dijous, 4 de gener de 2018

Es presenta el llibre: “Què pinta Déu avui?”


Aquesta última setmana de desembre va tenir lloc a la diòcesi de Barcelona la presentació del darrer llibre de Fernando Cordero: “Què pinta Déu avui? Imatges i metàfores per comunicar la fe “.
Quique Fernández, coordinador de l’Escola d’Animació Bíblica, va ser l’encarregat de presentar l’acte i donar pas a cadascun dels que intervenien, començant per Carolina Ramírez, directora de secundària del Col·legi Padre Damián, que gràcies al tracte quotidià amb l’autor ha estat testimoni del procés de redacció del llibre. En la seva intervenció, Carolina va subratllar l’enorme varietat de metàfores que podem trobar en el seu interior i que fan possible parlar de la fe de forma senzilla però amb rigor a partir d’imatges i conceptes d’àmbits tan diferents com la zoologia, el cinema, l’esport, la tecnologia, el disseny d’interiors o la moda.
A continuació Gemma Morató, dominica, periodista, teòloga i amiga de l’autor des de fa molts anys va confessar als presents ser una de les que va animar Fernando a estudiar periodisme, ja que per ella es tracta d’una professió estretament vinculada a la vocació d’anunciar la bona Notícia que tots estem cridats a compartir i que recordem de manera especial en aquests dies. Gemma va admetre no ser simpatitzant d’aquest discurs apofàtic que sovint envolta a la fe ia Déu, i per això es va declarar entusiasta de la forma en què Fernando sobre l’espiritualitat, l’eclesiologia o la cristologia al lector: amb un llenguatge actual, és clar i per a tots els públics en petites píndoles que contenen una bona dosi de reflexió, testimoni i experiència de Déu.
Quique Fernández va compartir algunes de les preguntes que li havia suscitat la lectura: què pinta té Déu avui? ¿Què a qui ha de pintar? ¿Què pintem cada un? Va definir el llibre com “una obra que et habita” i que, per això, precisament desperta interrogants; i seguint el llenguatge simbòlic de l’autor, va definir a Déu com l’artista i mestre d’una escola de pintura a la qual ens adherim i a la qual ens apropa el llibre.
A continuació Fernando Cordero va prendre la paraula per donar les gràcies a tots els que, d’una manera o altra, han intervingut en el part d’aquesta obra. Després va compartir que, tot i que sempre ha estat un ferm convençut de la força del llenguatge metafòric, la idea d’escriure aquest llibre va sorgir en observar la sugerent imatge d’un Nen Jesús enterrat per boles de Nadal. Si a això se li suma que el propi Papa Francesc insta els sacerdots a fer servir aquest llenguatge, la publicació no podia demorar-se. Per a Fernando la metàfora no és només un recurs encertat per parlar de Déu, sinó també una manera d’aprendre a mirar la realitat, cosa que ja des de petit va aprendre gràcies a aquesta saviesa i gràcia que tanca la parla dels pobles d’Andalusia, tan procliu a l’ús d’imatges.