dijous, 29 de desembre de 2016

Las aventures del Mogote, primera novel·la de Fernando Cordero


Tarda de dies de Nadal, presentació del nou llibre del Fernando Cordero acompanyada d’unes nadales del cor de la Parròquia de la Miraculosa, una bona proposta que no es podia defugir.
L’acte va ser conduït pel Quique Fernández, coordinador de l’EABB (Escola d’Animació Bíblica de Barcelona). També varen participar la Núria Casterà, professora i coordinadora de batxillerat del Col·legi Padre Damián SSCC de Barcelona i l’Anna Pascual, novel·lista. Tots tres remarcaren els valors del nou llibre de l’autor. Nou llibre i primera novel·la que pot agradar tant a un públic adult com jove, novel·la que pot ser una excel·lent regal nadalenc i immillorable proposta per treballar a l’aula. L’autor i l’editorial Ediciones Paulines ens regalen una àmplia guia didàctica descarregable a  blog21rs.es i al web de l’editorial.

La Núria Casterà ens presentà l’autor tot destacant la inquietud del Fernando per impregnar-se de la cultura catalana, de les persones i fer-se molt present i proper a la comunitat educativa del col·legi Padre Damián. El Fernando ens acosta, de manera entranyable,  no només a les seves arrels sinó a molts altres temes.  “La diversitat és riquesa” assenyalà la Núria en referir-se a la varietat de temes i diversitat de personatges de la novel·la. El Fernando Cordero ens parla de l’amistat, de l’amor i la mort, de les relacions de parella, la família, la natura i la corrupció, entre d’altres. Com diu el mateix don Luis, personatge de la novel·la que ens recorda al mateix autor, “lo importante es que el bien vaya tomando más protagonismo que el mal en la vida de cada cual y en el mundo.”



En la seva intervenció, l’Anna Pascual remarcà l’honradesa de l’autor amb el lector des del mateix inici de la novel·la. És una novel·la reflex clar del seu autor. Per l’Anna, la novel·la és una proposta plena de caliu i d’amor. Coincideix amb la Núria en destacar la figura de don Luis que com l’autor és un home de Déu i d’infinita paciència. Don Luis, amb un caràcter tolerant i inclusiu, amb altres dels molts personatges de la novel·la  aporta un ajustat sentit de l’humor i una ironia fina. L’Anna també destacà com el poble on se situa la novel·la, Fuentes de la Cal, recull totes les etapes de la vida, també els encerts i els errors amb una voluntat clara de perfeccionar-se i de reconèixer l’error. Una novel·la amb un estil narratiu molt natural que és capaç de provocar l’emoció idònia en cada moment.

El Quique Fernández comentà la facilitat d’establir una relació entre Las aventures del Mogote i la Bíblia. Un poble on cadascú és reconegut pel seu nom o sobrenom, igual que Déu ens crida a cadascú pel nostre nom, per la nostra singularitat. La novel·la del Fernando ens recorda que tenim una família. Novel·la amb molts personatges, poble de Déu en marxa, poble que va aprenent i també es va equivocant com dos dels pilars de l’església, Pere i Pau. El Quique subratllà de la novel·la com un nou passeig, trobar llocs comuns des de la tradició i l’actualitat.


El Fernando Cordero va agrair emocionat les paraules de la Núria, de l’Anna i del Quique. Se sent feliç a la seva vida a Barcelona i ho volia compartir amb tots els presents. El Fernando recorda que tots som fruit de la nostra infància i ell ho vol fer present en diferents moments, situacions i personatges de la seva novel·la. Els seus avis, el poble gitano, els amics de sempre,  la vaca com les que va aprendre a munyir a  Algodonales, poble natal de l’autor. El Fernando reconeix que li ha calgut controlar la seva intenció didàctica i catequètica, és capellà i sovint és difícil separar l’autor de la vocació.



El Quique Fernández tancà l’acte per donar pas a una excel·lent cantada de nadales pel cor de la parròquia de la Miraculosa tot destacant el Fernando Cordero com un autor prolífic, fàcil, assequible i generós.

dijous, 22 de desembre de 2016

Presentació d’una novel·la juvenil



El pare Fernando Cordero acaba de publicar la seva primera novel·la: “Las aventuras del Mogote”. La presentació tindrà lloc el dimecres 28 de desembre, a les 19h, a la Llibreria Paulinas, Rda. Sant Pere, 19. Intervindran juntament amb l’autor: Núria Casterà, coordinadora de Batxillerat del Col·legi P. Damián, Anna Pascual Vall, novel·lista i Quique Fernández, coordinador de l’Escola d’Animació Bíblica de Barcelona. Hi haurà també cantada de Nadales a càrrec de la coral 5+2jr.

Aquesta novel·la juvenil és una invitació a pujar a la muntanya per escalar, contemplar, passar por, riure, afrontar la malaltia, acompanyar en el dolor i bandejar la mentida o les exclusions a les quals porta el racisme. És una trobada amb la naturalesa, amb els animals i, sobretot, amb el que significa l'amistat entre un grup de simpàtics amics les peripècies dels quals emocionaran a grans i petits.

Molts temes que interessen a la gent jove d'avui estan recollits en un text narratiu àgil, imaginatiu i compromès que no deixarà indiferent al lector. Crida l'atenció que les escenes quotidianes d'un petit poble tinguin projecció deglobalidad, per la qual cosa molts podran identificar-se fàcilment amb el fil conductor del relat.


dimarts, 20 de desembre de 2016

Reflexió per Nadal


El fred, la simbomba, el gall, la lluna ens parlen del  Nadal. Les escenes de l’Evangeli s’han anat encarnant a la nostra terra. No és estrany que els nostres poetes hagin fet seu el missatge nadalenc de les maneres més diverses. M’agradaria  en la festa d’aquest  any, compartir amb vosaltres un excel·lent poema del poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseit. Intentem entrar en aquesta escena amb uns versos que es van composar fa un segle:

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.

Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

            El poeta ens parla d’una de les claus que no podem oblidar mai: no oblidar-nos dels pobres. No oblidar on es va produir el naixement de Jesús, qui el va envoltar i amb qui va estar preferentment aquest Nen que va néixer i es va convertir en el Salvador del món.

            El darrer vers ens deixa amb una forta interpel·lació. És del passat, però té una força que ens empeny a viure amb intensitat l’Evangeli avui en dia: Ens mirarà Jesús la Nit de Nadal i es posarà a plorar? Es posarà a plorar perquè ens hem oblidat de la solidaritat amb els pobres, d’ estar més a prop d’ells? Estarem molt enfeinats en matar el gall i degustar un bon menjar més que en commemorar el que realment celebrem?

            M’encantaria canviar el darrer vers, amb permís d’en Papasseit:
            “i després de mirar-nos arrencarà a somriure”.

            Tant de bo que el Nen Jesús després de contemplar com ha estat el nostre treball, com hem apostat pels valors d’una escola que vol estar cada cop més a prop de l’Evangeli, ens somrigui. Encara que sigui un somriure petitet, serà potser el millor senyal que podem rebre, perquè aleshores és que realment els pobres participen en la nostra taula nadalenca.

            Que com la Verge Maria tinguem la capacitat de transformar una cova freda, amb un bou i una mula, en una autèntica llar on neix Jesús. Preparem-nos amb alegria per acollir aquest Nen que va a transformar el món.

            Bon Nadal!

Fernando Cordero ss.cc.

           



dilluns, 12 de desembre de 2016

Fiestas de la Inmaculada


Con gran alegría hemos celebrado las fiestas de la Inmaculada como Comunidad Educativa. Una gran fiesta en el Polideportivo en torno a María y diferentes actividades, como los festivales que han protagonizado los de 2º de Bachillerato.