dilluns, 22 de desembre de 2014

GRACIAS

Queridos todos .
Vosotros no me conocéis pero yo sí.

Me llamo Angelina Giró y vivo en un pequeño pueblo de l’Empordà que se llama Lladó. Hace ya varios años que cuando llegan estas fiestas recibo la generosidad de todos vosotros. Quiero que sepáis, que gracias a vuestro LOTE, con lo que me ahorro en comida, puedo comprar butano para la estufa. 
Quiero deciros una y mil veces: GRACIAS. FELIZ NAVIDAD Y QUE EL NIÑO DIOS OS ACOMPAÑE SIEMPRE.  

Soy Manuela, la encargada de llevar a mi amiga Angelina el LOTE de Navidad, como ella lo llama. Creo que tengo que explicaros cómo es Angelina. Como ella dice, vive en un pequeño pueblo que se llama Lladó. Nació con una minusvalía en las piernas que le han producido una dependencia que ella, con su buen carácter y sus ganas de superación, acepta.
Vive en una casa que no tiene ninguna comodidad y para más pena tiene 12 escalones que le separan de la calle que no puede bajar. Hace años que no puede salir de su casa por el impedimento de las dichosas escaleras.
Para mí es un ejemplo de vida. Su resignación, su alegría y su paciencia hacen que no me sienta muy tranquila con mi conciencia, ya que a menudo carezco de ellas.
Su vida ha sido muy dura, pero siempre tiene una palabra de consuelo para los demás.
Como dice ella: AQUÍ ESTAMOS DE PASO.
Cuando regreso a Barcelona pienso en ella y en las Bienaventuranzas.
Un beso para todos y ¡Feliz Navidad!


Manuela Clemente


Trobada d'Advent Cicle Inicial


Divendres passat, els alumnes de Cicle Inicial vam estar molt contents perquè vam celebrar l’Advent al saló d’actes amb els pares, mares, avis i àvies. Vam compartir un gran tresor per a nosaltres que és el cofre de Jesús i vam cantar-hi unes nadales.









Adoración al niño Jesús

Los peques del cole, han ido esta mañana a la capilla. 
El Padre Jeremías les ha explicado todo sobre el nacimiento de Jesús y lo hemos adorado.
Además, hemos cantado villancicos.


















dissabte, 20 de desembre de 2014

Video per felicitar el Nadal


Els nens i nenes de Catequesi de 1r d'ESO han realitzat amb l'ajuda de les seves catequistes i un alumne de 2n de Batxillerat, l'Oriol Mico, un video per felicitar el Nadal a les seves famílies. Val molt la pena veure'l!

He aquí el enlace:

https://www.youtube.com/watch?v=7vk6POOb2es&feature=youtu.be

dijous, 18 de desembre de 2014

“Amigos hasta la muerte”, un libro de santos para Navidad

L'editorial Sant Pablo acaba de publicar “Amigos hasta la muerte”, un nou llibre de Fernando Cordero, religiós dels Sagrats Cors i pastoralista al Col·legi Padre Damián SS.CC. de Barcelona. El volum està il·lustrat pels dibuixants malaguenys Patxi Velasco Fano i Poe Ortega Hurtado. Entre els sants que apareixen destaca la barcelonina santa Joaquima de Vedruna, que va realitzar el seu apostolat a Vic, i la beata María Ràfols, de Vilafranca del Penedès. I, com no podia ser d'una altra manera, San Damià de Molokai i el Bon Pare, fundador dels Sagrats Cors.


En el pròleg, el sacerdot i novel·lista Jesús Sánchez Adalid explica el contingut dels 29 capítols dels quals consta l'obra: “Cada vida, cada testimoniatge que aquí presenta el germà Fernando Cordero, pot prendre's separadament o en el conjunt que forma amb els altres, ja sigui per una catequesi, per a la preparació d'una celebració, per il·lustrar una classe de religió Catòlica, o senzillament com un regal, no solament per a nens, per a qualsevol que vulgui apropar-se al do de la santedat a l'Església de manera nova i delitable. En aquest sentit, l'encert pedagògic del llibre és inqüestionable”.

“Els dibuixos de Patxi Velasco i Poe Ortega -continua Sánchez Adalid- respiren alegria, esperança, proximitat; la seva simbologia és magnífica i el color aporta una nova idea del que en el fons es tracta, la santedat, lluny d'aquelles aures malenconioses de les hagiografies d'antany”.

Fernando Cordero ha publicat en l'editorial Sant Pablo “Evangelio 2014. Camino, verdad y vida”, “Viacrucis del Corazón traspasado” i “MasterChef de la santidad”. A l'actualitat el sacerdot forma part de l'equip pastoral i docent del Col·legi P. Damián de la Ciutat Comtal, celebra l'eucaristia a l'església dels Sagrats Cors i és vicepresident del pis per a immigrants “Llar Trobada”. Col·labora amb les revistes “Vida Nueva” i “21rs”.


El llibre està disponible a la porteria del col•legi. El preu és de 14.50 euros. Els beneficis aniran destinats al pis "Llar trobada".

dimecres, 17 de desembre de 2014

“Ales per aconseguir l’Estrella”


Comparto el texto de la homilía de la misa de Navidad en el cole, del pasado martes, 16 de diciembre, por si puede servir de meditación navideña. La traducción es de Montse Serra, a la que agradezco su trabajo, así como su ayuda fonética y el hecho de compartir su pasión por la literatura catalana que, a mí, particularmente me hace "sentir en casa", en esta vuelta casi 34 años después a las tierras del Llobregat.


         Aconsella el Papa Francesc que en les homilies s’utilitzin imatges. Per això, obedient a aquest gran comunicador he seguit l’orientació de les muses per deixar-me inspirar per una imatge que ens ajudi a aprofundir en el Misteri del naixement del Mesies, del Salvador.

            Hi ha un poema preciós de mossèn Jacint Verdaguer, titulat “Ales”, que comença així:

            His ad ethera (ell és al cel)

            Jo alçaba la maneta a les estrelles,
quan era xic com un esqueix d’hisop 
atènyer somniava les més belles,
les veía tan a prop!          
           
            Em sembla magnífica la imatge de les ales per acostar-nos al Nen que neix desprotegit, dèbil, pobre, al marge de la història, en la foscor de la nit. De vegades, nosaltres, immersos en allò fosc i gris necessitem ales que ens facin tocar no les estrelles, sinó l’Estrella, que és el Nen Jesús. Necessitem tocar la debilitat de Déu que es fa home, es fa petit, es fa pessebre per a què la seva llum ens il.lumini. Necessitem ales per acostar-nos a Jesús, perquè estem tan amoïnats pel dia a dia, pels interessos, pel pes de l’egoisme i de tantes injustícies, que ens fan falta per volar i entrar en el somni de Déu per a la humanitat.

            Ales que ens permetin educar amb suavitat i convenciment, amb passió i dedicació a l’aula, a casa, al carrer. Tot és educar perquè educar és viure. Ales d’àngels que s’impliquen i s’insereixen en la societat i es converteixen en instruments de pau. Ales com les dels cors dels àngels –com les d’aquesta Escolania-, perquè en el fons tots som àngels que de vegades oblidem el nostre origen i la nostra missió: cantar la glòria de Déu,  cantar com s’estima Déu a cada home i a cada dona, a cada nen i a cada ancià.  I com els seus preferits són aquells que menys compten, els menys sortosos, els més desemparats.

             
            El poeta Bonaventura Carles Aribau somia en transportar-se a la platja serpentina del Llobregat: “En va a mon dolç país en ales jo em transport”. Avui nosaltres, convertits en àngels al voltant de la taula de l’eucaristia, de la fraternitat i de l’àpat compartit, volem amb les ales, més enllà del Llobregat, a la pàtria eterna, a l’alegria que brolla de la fe i que ens fa profundament germans, fills del mateix Pare, que ens estima enterament.
             
         “A mon dolç país en ales jo em transport”... Ales que són capaces de combatre el pes dels patiments, dels cansaments, de les fractures, de les malalties, de les minuciositats. Aquestes ales ja no són d’àngels, són les ales que ens regala el mateix Jesús amb la seva arribada, amb el seu retorn, amb el seu voler estar enmig de tots nosaltres, el seu poble, els seus germans, els seus amics.

          I no oblidem, per anar acabant, que ja els Sants Pares relacionaven el bressol amb la sepultura, la vida amb la mort per assolir la Vida. Per aquest motiu, cito de nou, el saberut Mossèn Cinto:

    ... tornat com vos, Jesús, de mort á vida,
jo hi trobaré unes ales de crisàlida
per volà men ab Vos á vostra gloria.

Amén.