dimarts, 13 de setembre de 2011

LLENÇA'T !!! (Lema de Pastoral Curs 2011 - 2012)

“Llença't” és el crit imperceptible de l'ànima que confia en Déu, que se sap segura a les seves mans, que creu en les promeses de Jesús. “Llença't” és el sentir de qui estima profundament i segueix d'a prop els passos de la persona estimada. “Llença't” és l'expressió de qui vol tornar a gaudir, fins i tot quan es fa llarga la visita de la tristesa, de la desesperació, del dolor, de la incomprensió. “Llença't” és l’expressió valenta de qui sent por, i amaga el seu rostre sota els llençols. “Llença't” és el lema dels somiadors, dels constructors de la humanitat, d’aquells que es resisteixen a creure que no es pot fer res.

L'autèntica fe es construeix sobre la relació personal del creient amb Déu; una relació que s'alimenta d'una certesa, de la major veritat, d'una veritat immutable, eterna, d'una veritat majúscula: DÉU T'ESTIMA AMB UN AMOR IMMENS. Mai et faltarà l'amor, mai et faltarà la comprensió, mai et faltarà la compassió, mai et faltarà la companyia, perquè DÉU SEMPRE ESTÀ, perquè Déu s'ha fet home, s'ha fet mans que t'abracen, que et consolen, que t'acaricien, que ET SOSTINDRAN. Mai cauràs del tot, mai morirà l'esperança perquè el Senyor t'ha fet fill seu. Només el bé, la veritat i la vida estan anomenades a triomfar i a sobreviure a tots els envits de la història.

Tu ets important per a Déu i has de viure la vida, gaudir la vida, sabent-ho. “Llença't” és una invitació a la fe, a creure en tu mateix, a creure en la bondat del cor dels altres, i sobretot a creure en Jesús, que vol ser germà, amic i Senyor. La fe és un do, un regal de Déu a qui escolta de cor l'Evangeli, a qui ho accepta com a paraula de vida, a qui ho sent com a murmuri de la boca de Déu.

El Senyor ha posat davant de tu, als teus peus, un camí reservat per a tu. Un camí que et portarà amb seguretat a la felicitat plena, un camí que farà que la teva vida compti, un camí que et porti al seu Cor. Un camí en el qual també hi haurà sobresalts, butllofes, ensopecs, caigudes i alguns perills, però en el qual mai estarem perduts, perquè només ens porta cap a Déu. Un camí que només apareixerà, bé ho sap Indiana Jones, quan decideixis creure. I creure és només per a valents.

LLENÇA'T !!!

SOU ELS MILLORS !!! (Un altre estiu de colònies)


Un any més compartint el millor de nosaltres mateixos, aprenent junts a deixar-nos estimar per Jesús i pels altres. Aquesta és l'experiència compartida per molts de nosaltres en les colònies d'estiu. Quantes vegades hem sentit aquests dies “Sou els millors”, dit pels monitors als acampats, i també pels acampats a cadascun dels monitors. I és ben cert que, any rere any, en aquests dies de colònies cadascú ens regala el millor de si mateix. Donar-nos cada dia, regalar-nos cada dia als altres ens fa profundament feliços, fins a plorar per l'alegria continguda.
En moltes ocasions, dies i setmanes després, ens hem sorprès a nosaltres mateixos compartint anècdotes i recordant tot el que hem viscut, el que hem sentit en El Pinatar. En les colònies neixen profundes històries de veritable amistat que mai oblidarem.
En aquests dies no ha faltat la mà amiga, la paraula amable, l'esperit de servei, el cant alegre, el somriure gratuït. Quantes vegades ens hem dit “GRÀCIES” aquests dies! Sentíem necessitat d'expressar una immensa gratitud.
Cada estiu en aquesta aventura s’encén en nosaltres una flama que ens omple d'entusiasme, d'energia, de valor per llençar-nos a viure la vida amb intensitat, confiats no només en les nostres pròpies forces, sinó en la seguretat d’ésser estimats pels nostres amics, i sobretot d’ésser sostinguts pel Déu de les petites coses, per Jesús, l’amic que mai ens falla.
Hem compartit la millor teràpia: la del servei, la diversió, la gratitud, l'afecte, la pregària, la camaraderia. Els més grans entre els acampats, els de 2n d'ESO (ara ja a 3r), han deixat un record inesborrable per la seva proximitat i cura dels més petits, per l'estima mostrada als monitors. SOU GRANS!
I aquesta història no podria escriure's si no fos pels monitors, aquesta colla de “bojos” enamorats de les colònies, que cada estiu ho deixen tot per dedicar dia i nit, totes les seves hores, a servir, fins a fer-se addictes a l'amor.
Són ja moltes les promocions d'alumnes que comparteixen aquests sentiments, i tots i cadascun d'ells tenen el seu lloc en aquesta gran família. De tots conservem el millor dels records.
Ara ens toca mantenir la flama que s'ha encès fins al proper estiu.
P. Eduardo de Haza

dimecres, 7 de setembre de 2011

EL CAMÍ ÉS LA FITA


Aquesta frase que tot peregrí coneix, va unir els cors dels 56 companys que el dia 28 de juliol ens vam fotografiar a la Plaça de l'Obradoiro amb el marc incomparable de la Catedral de Santiago de Compostela.
Aquesta imatge va posar fi a la peregrinació d'enguany; posa el segell que referma les múltiples experiències viscudes, els llaços d'amistat, d'estimació, solidaritat i germanor que uneixen  aquells que compartim la pols del camí, les ferides del sacrifici i les llàgrimes de felicitat vessades sobre el sender marcat amb fletxes grogues.
Dotze dies abans ens trobàvem amb cares de son, carregats amb les nostres motxilles i amb un somriure d'il·lusió dibuixat a les cares d'alumnes, monitors i pares. Començava la nostra aventura com a caminants. De ben segur que tots hem tornat d'aquesta peregrinació carregats de bells records i d'històries inoblidables.
Un gran amic nostre diu que Déu és prou gran i prou petit com per a què sempre el portem amb nosaltres. Prou lleuger per no pesar i prou fort per donar- nos l'empenta necessària quan els peus cansats ja no responen.
El camí és, fonamentalment, un viatge vers el més profund i íntim de nosaltres, una trobada sincera amb un mateix i amb els altres. Una oportunitat més per sentir-nos recolzats i estimats per Déu i una oportunitat per donar la nostra amistat, la nostra solidaritat i entrega.
La fotografia dels 56 caminants va posar fi al peregrinatge, però sens dubte, la nostra fita era i va ser fer el camí plegats.

Fins a la propera
Moltes gràcies a tots i Bon Camí!